UNA JORNADA PARTICULAR

La història es desenvolupa de manera simultània en dos habitatges d’una escala de veïns a un edifici de Roma durant la manifestació d’exaltació feixista de l’any 1939. Es representen les dues estances principals de cada habitatge així com el terrat comú de l’edifici que queda determinat per l’espai intermedi entre els dos pisos. L’escenografia té un estil realista, amb voluntat historicista representant els dos patrons de vida oposats caracteritzats a l’obra. Però també parteix del símbol per a construir les geometries, els moviments i els volums. La forma geomètrica de trapezi que adopten les parets de les estances fan referència a cada un dels personatges principals: Antonetta centra el seu món en la família i la tradició, per tant el trapezi té una base més ampla. Per contra, Gabrielle és un idealista, es contraposa al pensament d’Antonetta, de manera que el costat ample dels trapezis que conformen la seva estança són els superiors. Polígons que es complementen, com els colors de cada estança, vermell i verd, colors de la bandera italiana. Els volums tenen moviment i canvien de posició durant l’obra fins a acabar de girar completament i mostrar la part oculta de l’escenografia, analogia de les misèries del feixisme. Podeu consultar més fotografies sobre aquesta escenografia.

Direcció — Joan Castells
Client — Tramateatre
Període — Març 2017

Producció per l’Associació Beques Lola Lizaran. Obra situada a la Roma de 1938.
Fotografia: Maika Ochoteco.