Durant la primavera i l’estiu de 2017 té lloc a la ciutat alemanya de Kassel la Documenta 14. Un dels esdeveniments del panorama artístic internacional que més mirades concentra. Enguany Kassel comparteix la seu de la Documenta amb Atenes, ja que l’element vertebrador de la mostra és “Aprenent d’Atenes” una reflexió sobre les relacions polítiques, i els contextos econòmics i socials entre el nord i el sud.
La periodicitat de la Documenta és quadriennal, per tant, cada cinc edicions coincideix amb un altra mostra d’art col·lectiu, que s’esdevé cada deu anys a la ciutat alemanya de Münster, l’Skulpture Projekt. L’edició del 2017 és la cinquena d’aquesta mostra que va començar l’any 1977.
Des de feia anys esperava la possibilitat de poder visitar l’exposició de Münster, aquest estiu he aprofitat que coincidia amb la Documenta per organitzar una visita a totes dues. A l’actual edició de l’Skulpture Projekt s’han seleccionat trenta-cinc artistes o col·lectius. Cadascun presenta una obra adaptada a un emplaçament concret de la ciutat de Münster. El concepte Site-specific impregna tota l’exposició, en el mapa de la ciutat aquestes obres conviuen amb la col·lecció permanent, fruit de les peces que s’han mantingut d’edicions passades i que es troben degudament senyalitzades amb una cartel·la i un codi QR que amplia la informació sobre cada una d’elles. Una col·lecció a l’espai públic amb obres de Claes Oldemburg, Rebecca Horn, Bruce Nauman, Siah Armajani, Ilya Kabakov, Rachel Whiteread i Susana Solano entre molts d’altres.
En els projectes triats per aquesta nova edició es veu reflectida una tendència general en l’àmbit de l’art contemporani de predomini de les vídeo instal·lacions i de la proposta performàtica, entenent el concepte d’escultura en el sentit ampli de relació de l’artista amb l’espai i el seu propi cos. En aquest aspecte destacaria el treball de Koki Tanaka, Provisional Studies: Workshop #7 how to live Together and Sharing the Unknown, en el que deu persones de diferents condicions socials i nacionalitats acondicionen un espai de la ciutat i filmen la convivència en aquest espai i a fora, com a comunitat i a les taules i tallers de debat i reflexió organitzades per a l’ocasió. Els vídeos es projecten a una de les sales de la comunitat acondicionades igual que mentre es desenvolupava l’experiència.
Una bona proposta de dansa i performance és la presentada per Alexandra Pirici, Leaking territories, representada per un col·lectiu de performers a la Friedenssaal, sala en la que l’any 1648 es va firmar la pau de Westfalia. Acció que reflexiona sobre conceptes com guerra i pau i que evidencia la distància i la temporalitat d’esdeveniments històrics cabdals.
Pel que fa a la les propostes de treball de l’espai en una vessant més constructiva destacaria les de Christian Odzuck OFF OFD i Pierre Huyghe, Afer Alive Ahead. Totes dues construeixen, una nova realitat a partir d’un element arquitectònic previ. Odzuck ho fa des del rastre de l’edifici de l’Oberfinanzdirektion, reconstruint l’escala original i creant un mirador al nou paisatge urbà que es construeix des del rastre i la demolició de l’edifici i del seu entorn. Huyghe treballa amb una antiga pista de patinatge encara dempeus sobre la que talla i forada el paviment proporcionant un nou medi a especies vegetals i insectes per a que visquin al seu interior i transformin la construcció per mitjà de la seva acció natural.
En la Documenta 14 també s’aprecia una gran presència de la vídeo instal·lació i la performance amb nombroses mostres retrospectives de col·lectius d’artistes d’acció i amb abundant obra d’artistes grecs, ja que la mostra comparteix espai amb Atenes. A diferència de l’anterior edició, les obres s’han concentrat en els principals espais interiors com el Museum Fridericianum, la Neue Gallery, la Neue Neue Gallery i el Documenta Halle, deixant els jardins de la Oragerie i Karlsaue park amb presència de contades propostes, com les del col·lectiu llatinoamericà Ciudad Abierta.
Entre els espais més singulars d’aquesta edició trobem la Tofufabrik amb la impactant instal·lació de Vérena Paravel i Lucien Castaing-Tailor sobre la història i els actes de canibalisme d’Issei Sagawa. La Gottschalk-Halle, on destacaria el treball de Pedro G. Romero, Israel Galván i El Niño de Elche sobre La falsa moneda. I per últim la Kulturbanhof, a l’antiga entrada dels trens de l’estació principal, actualment tancada al públic, s’accedeix per un contenidor metàl·lic situat al davant de la plaça de l’estació. Aquest accés, obert de nou per a la Documenta 14, donava pas a un seguit d’espais reconvertits en llocs d’exposició amb projeccions de vídeo, monitors de televisió, pantalles de led i objectes creats expressament per a l’exposició i d’altres que apareixen a les filmacions. La sortida s’efectuava per l’antic túnel d’entrada del tren davant de l’obra de Zafos Xagoratis The wellcoming gate, que recorda un episodi de la primera guerra mundial entre les tropes gregues i alemanyes. Les obres aquí exposades poden funcionar com a resum de tota la Documenta: Predomini de la vídeo instal·lació, relacions i conflictes nord-sud i Grècia i el seu context social, artístic i polític com a convidat.
