A l’estiu he pogut conèixer l’illa grega de Sifnos, a l’arxipèlag de les Cíclades. Durant els vuit dies que ha durat l’estada he tingut prou temps de recórrer els pobles en que es troba dividida, fer alguns dels itineraris a peu entre les diferents localitats i descobrir la seva arquitectura, tradicions, i entorn natural.
El primer que em va sobtar va ser la familiaritat del seu paisatge. Malgrat que Sifnos es troba a dues hores en ferry del port del Pireu, a l’extrem oposat de la mediterrània, manté elements comuns amb la costa oriental de la península ibèrica. El paisatge amb vegetació escassa i de poca alçada em recordava a la costa d’Almería: Cabo de Gata, Carboneras, etc. Muntanyes i penyals escarpats que sovint van a morir a la llera d’un rierol sec, a una cala estreta o directament sobre el mar, en forma de penya-segat. L’agricultura de subsistència basada en productes comuns com l’olivera i practicada des de fa segles construeix un entorn de marges de pedra seca i pissarra, camins ramaders i antics corralons, ara en desús, semblants als que podríem trobar a les costes de l’Empordà: L’Escala, Cap de Creus.
Una arquitectura de pissarra coberta de color blanc resplendent amb la tradicional calç que va deixant pas a la pintura en construccions més modernes crea un entorn urbà semblant al de localitats andaluses i del nord del Magrib. Edificis baixos, sovint d’una o dues plantes com a màxim, amb terrasses blanques i una ordenació urbana semblant a la d’una medina àrab, amb carrers estrets, coberts per passeres o ponts i atzucacs, que obliguen a refer el camí.
Els principals nuclis urbans s’organitzen aprofitant l’entorn muntanyós. Mentre que la capital, Apollonia, s’estén per la vessant d’una carena, conferint-li un aspecte de grada de teatre grec. Kastro, l’antiga capital, i en menor mesura Artemonas i Ano Petali es desenvolupen a partir de punts elevats dominats per esglésies o capelles ortodoxes. Aquest tipus de distribució urbana crea escenaris artificials com els que podem apreciar a les imatges: l’antiga escala d’entrada a Kastro, les esglésies d’Artemonas o les capelles blanques construïdes sobre roques que tenen com a teló de fons el blau del mar i de l’horitzó.
La llum i el cromatisme del paisatge urbà són una altra característica essencial de Sifnos. Hi conviuen el color blanc, present arreu, i el blau de la gran majoria les portes i les finestres, de les cúpules de les esglésies, dels pals de les banderes. Una gamma de blaus que va des de tons pastel al cobalt intens.
Sifnos és un gran descobriment natural, paisatgístic, arquitectònic i estètic que demana un merescut aprofundiment.
